Con Isadora Wilson, Juan Pablo Martínez, Constanza Jarpa; Azahara Cerezo y Mario Santamaría.
La ciudad, como hábitat naturalizado del ser humano, siempre ha sido uno de los focos principales de análisis de las prácticas artísticas contemporáneas, especialmente en los últimos años. En un momento como el actual, en el que aquella característica que definía los espaciosurbanos -lo público- se va desvelando una suerte de ilusión, cuando no fracaso o contienda permanente. La ciudad, por encima de aquel espacio de socialización y convivencia compartida, se ha convertido, parafraseando el célebre slogan de Barbara Kruguer, en un campo de batalla.
Al poner en relación explícita arte y ciudad, el activismo artístico es el modus operandi por excelencia que muchos artistas eligen a la hora de evidenciar las grietas y disfunciones que existen entre “espacio” y “público”. Al lado de esta actuación in situ sobre los diferentes espacios que componen el mapa inestable de lo público dentro del tejido urbano, existen otras formas estéticas orientadas a evaluar la funcionalidad y extender el análisis sobre nuestras formas de relación con el espacio público.
Si bien la ciudad es objeto de análisis en Ciudad Pantalla, de Azahara Cerezo y Mario Santamaría, dicha ciudad es algo que sucede a tiempo real dentro de una pantalla que la convierte en objeto de consumo para beneficio de las industrias turísticas. Traducida mediante las observaciones de Koolhas y su “ciudad genérica”, la ciudad que Azahara y Mario proponen en su proyecto es un espacio real que sucede en cualquier parte a través de la red mundial de cámaras que han convertido el espacio público en un escenario donde el control del panóptico se convierte colateralmente en voyeurismo en red.
Por contrapartida, Atlas, de Isadora Willson, Juan Pablo Martínez y Constanza Jarpa, propone una vuelta al espacio físico. Esta vez para demostrar la codificación de sus usos y la necesidad de nuevas formas de relación con un espacio que, a pesar del anonimato de lo público, también es nuestro. Con diversas actuaciones sobre el barrio de L’Eixample, Atlas es un proyecto que, con la ayuda y colaboración del vecindario, consigue modificar eventualmente el paisaje urbano y, a su vez, practicar nuevas formas de relación con el espacio público, si bien efímeras.
Si bien la ciudad es objeto de análisis en Ciudad Pantalla, de Azahara Cerezo y Mario Santamaría, dicha ciudad es algo que sucede a tiempo real dentro de una pantalla que la convierte en objeto de consumo para beneficio de las industrias turísticas. Traducida mediante las observaciones de Koolhas y su “ciudad genérica”, la ciudad que Azahara y Mario proponen en su proyecto es un espacio real que sucede en cualquier parte a través de la red mundial de cámaras que han convertido el espacio público en un escenario donde el control del panóptico se convierte colateralmente en voyeurismo en red.
Por contrapartida, Atlas, de Isadora Willson, Juan Pablo Martínez y Constanza Jarpa, propone una vuelta al espacio físico. Esta vez para demostrar la codificación de sus usos y la necesidad de nuevas formas de relación con un espacio que, a pesar del anonimato de lo público, también es nuestro. Con diversas actuaciones sobre el barrio de L’Eixample, Atlas es un proyecto que, con la ayuda y colaboración del vecindario, consigue modificar eventualmente el paisaje urbano y, a su vez, practicar nuevas formas de relación con el espacio público, si bien efímeras.
18.09: Taula rodona amb els artistes i convidats:
Andrés Hispano
Realizador audiovisual, comisario, pintor e ilustrador.
Colaborador y miembro asesor del suplemento Cultura/s de La Vanguardia. Ha escrito y realizado programas sobre cine experimental para Canal Plus y numerosos programas sobre cine, música y videoclips para BTV. Como docente, imparte clases entre otros centros en la UPF (Proceso Televisivo). Ha comisariado exposiciones como El Rei de la Casa (Palau de la Virreina, 2007). Ha publicado David Lynch. Claroscuro americano (1998).
Sergi Selvas (colectivo Inter-accions)
Inter-Accions es un proyecto colaborativo entre y por estudiantes de la Facultad de Bellas artes (UB) y de las escuelas de Arquitectura ETSAB y ETSAV (UPC). El proyecto se basa en la organización de una actividad formativa dirigida a estudiantes de ambas instituciones con el objetivo de crear una propuesta de experimentación colectiva, donde el intercambio de herramientas y de conocimientos interdisciplinarios sean la principal base metodológica. Esta actividad se introduce en un recorrido teórico compuesto por cuatro conferencias, destinadas a los estudiantes pero abierto al público en general interesado en la materia; que culminarán en un workshop destinado a los alumnos de las dos carreras. El campo de trabajo que se propone a los estudiantes son las estrategias participativas y colaborativas para el estudio y el análisis con el objetivo de diseñar interferencias en los espacios relacionales de la ciudad.
Idensitat
IDENSITAT es un proyecto de arte que experimenta formas de incidir en el territorio en sus dimensiones espacial, temporal y social, mediante propuestas creativas. Desde su inicio, ha ido evolucionando hasta convertirse en un sistema complejo que incorpora otros proyectos, acciones o intervenciones; impulsa procesos, configura exposiciones, publica, en definitiva reúne un conglomerado de estrategias creativas para realizar distintas actividades. Un sistema que a la vez se fundamenta en dinámicas colaborativas para poner en relación las prácticas artísticas contemporáneas con el espacio social.
CAT
Consantza Jarpa, Juan Pablo Martínez, Isadora Wilson, Azahara Cerezo i Mario Santamaría.
Convidats: Andrés Hispano, Idensitat i Sergi Selvas (col·lectiu Inter-accions)
Modera: Equip tutorial
Dimecres, 18 de setembre 2013. 19.00h
El cicle Avant-Sala, Apunts per a una exposició es constitueix a
partir de quatre blocs temàtics amb els que reflexionar a l’entorn de
temes i aspectes que són comuns als projectes seleccionats amb la
convocatòria Art Jove 2013. Amb cada bloc es proposa una taula rodona,
una sessió de projecció d’audiovisuals i una sèrie d'entrevistes que
estaran disponibles a mesura que es realitzin al web www.saladartjove.cat.
La ciutat, com a hàbitat naturalitzat de l'ésser humà, sempre ha estat un dels focus principals d'anàlisi de les pràctiques artístiques contemporànies, i encara més especialment en els últims anys. En un moment com l'actual, la característica “públic” que definia els espais urbans es va desvetllant com una mena d'il·lusió, o un fracàs o una disputa permanent. La ciutat, més que no pas aquell espai de socialització i convivència compartida, s'ha convertit, parafrasejant el cèlebre eslògan de Barbara Kruguer, en un camp de batalla.
En posar en relació art i ciutat, l'activisme és el modus operandi per excel·lència que molts artistes trien a l'hora d'evidenciar les esquerdes i les disfuncions que hi ha entre "espai" i "públic". Al costat d'aquesta actuació in situ i en els diferents espais que componen el mapa inestable d’allò públic en el teixit urbà, també hi ha d’altres formes estètiques orientades a avaluar la funcionalitat de l’espai públic i estendre l'anàlisi sobre les nostres formes de relació en aquest.
Si bé la ciutat és l’objecte d'anàlisi a Ciudad Pantalla, d'Azahara Cerezo i Mario Santamaría, aquesta s’hi revela com una cosa que succeeix a temps real i dins d’una pantalla que la converteix en objecte de consum per al benefici de les indústries turístiques. Traduïda mitjançant les observacions de Rem Koolhas i la seva "ciutat genèrica", la ciutat que proposen Azahara i Mario amb el seu projecte és un espai que succeeix a qualsevol indret a través de la xarxa mundial de càmeres, les quals fan de l'espai públic un escenari on el control del panòptic es converteix col·lateralment en voyeurisme en xarxa.
En contrapartida, Atlas, d'Isadora Willson, Joan Pau Martínez i Constanza Jarpa, proposa una tornada a l'espai físic. Aquesta vegada és per demostrar la codificació dels seus usos i la necessitat de plantejar noves formes de relació amb un espai que, malgrat l'anonimat d’allò públic, també és el nostre. Amb diverses actuacions en el barri de l'Eixample, Atlas és un projecte que, amb l'ajuda i la col·laboració del veïnat, aconsegueix modificar eventualment el paisatge urbà i, a la vegada, practicar noves formes de relació amb l'espai públic encara que siguin efímeres.
La ciutat, com a hàbitat naturalitzat de l'ésser humà, sempre ha estat un dels focus principals d'anàlisi de les pràctiques artístiques contemporànies, i encara més especialment en els últims anys. En un moment com l'actual, la característica “públic” que definia els espais urbans es va desvetllant com una mena d'il·lusió, o un fracàs o una disputa permanent. La ciutat, més que no pas aquell espai de socialització i convivència compartida, s'ha convertit, parafrasejant el cèlebre eslògan de Barbara Kruguer, en un camp de batalla.
En posar en relació art i ciutat, l'activisme és el modus operandi per excel·lència que molts artistes trien a l'hora d'evidenciar les esquerdes i les disfuncions que hi ha entre "espai" i "públic". Al costat d'aquesta actuació in situ i en els diferents espais que componen el mapa inestable d’allò públic en el teixit urbà, també hi ha d’altres formes estètiques orientades a avaluar la funcionalitat de l’espai públic i estendre l'anàlisi sobre les nostres formes de relació en aquest.
Si bé la ciutat és l’objecte d'anàlisi a Ciudad Pantalla, d'Azahara Cerezo i Mario Santamaría, aquesta s’hi revela com una cosa que succeeix a temps real i dins d’una pantalla que la converteix en objecte de consum per al benefici de les indústries turístiques. Traduïda mitjançant les observacions de Rem Koolhas i la seva "ciutat genèrica", la ciutat que proposen Azahara i Mario amb el seu projecte és un espai que succeeix a qualsevol indret a través de la xarxa mundial de càmeres, les quals fan de l'espai públic un escenari on el control del panòptic es converteix col·lateralment en voyeurisme en xarxa.
En contrapartida, Atlas, d'Isadora Willson, Joan Pau Martínez i Constanza Jarpa, proposa una tornada a l'espai físic. Aquesta vegada és per demostrar la codificació dels seus usos i la necessitat de plantejar noves formes de relació amb un espai que, malgrat l'anonimat d’allò públic, també és el nostre. Amb diverses actuacions en el barri de l'Eixample, Atlas és un projecte que, amb l'ajuda i la col·laboració del veïnat, aconsegueix modificar eventualment el paisatge urbà i, a la vegada, practicar noves formes de relació amb l'espai públic encara que siguin efímeres.
-
La taula rodona també comptarà amb la participació d'Andrés Hispano, Idensitat i Sergi Selvas (col·lectiu Inter-accions).
Andrés Hispano, Realitzador audiovisual, comissari, pintor i il·lustrador. Col·laborador i membre assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia. Ha escrit i realitzat programes sobre cinema experimental per Canal Plus i nombrosos programes sobre cinema, música i videoclips per BTV. Com a docent, imparteix classes entre altres centres en la UPF (Procés Televisiu). Ha comissariat exposicions com El Rei de la Casa (Palau de la Virreina, 2007). Ha publicat David Lynch. Clarobscur americà (1998).
Idensitat, és un projecte d’art que experimenta formes d'incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social, mitjançant propostes creatives. Des del seu inici, ha anat evolucionant fins esdevenir un sistema complex que incorpora altres projectes, accions o intervencions; impulsa processos, configura exposicions, edita publicacions, en definitiva reuneix un conglomerat d'estratègies creatives per dur a terme un conjunt d'activitats. Un sistema que alhora es fonamenta en dinàmiques col·laboratives per tal de posar en relació les pràctiques artístiques contemporànies amb l'espai social.
Sergi Selvas (col·lectiu Inter-accions). Inter-accions és un projecte col·laboratiu entre i per estudiants de la Facultat de Belles Arts (UB) i de les escoles d'Arquitectura ETSAB i ETSAV (UPC). El projecte es basa en l'organització d'una activitat formativa dirigida a estudiants d'ambdues institucions amb l'objectiu de crear una proposta d'experimentació col·lectiva, on l'intercanvi d'eines i de coneixements interdisciplinaris siguin la principal base metodològica. Aquesta activitat s'introdueix en un recorregut teòric sobre la base de quatre conferències, destinades als estudiants però obert al públic en general interessat en la matèria; que culminen en un workshop destinat als alumnes de les dues carreres. El camp de treball que es proposa als estudiants són les estratègies participatives i col·laboratives per a l'estudi i l'anàlisi amb l'objectiu de dissenyar interferències en els espais relacionals de la ciutat.
-
Avant-Sala. Apunts per a una exposició és una proposta de l’equip Tutorial 2013, format per Sonia Fernández Pan, Maria de Pfaff, Beatriz Escudero, Rosa Lleó i Zaida Trallero. Compta amb la col·laboració de Sinapsis/Cristian Añó, Julia Montilla i Eloy Fernández Porta.
Avant-Sala. Apunts per a una exposició